La Pica d’Estats

Per el

La Pica d Estats ( 3143 mts). És el cim més alt de Catalunya, dins de la comarca del Pallars Sòbria al Pirineu. És el punt culminant del massís del Montcalm. Dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Pel costat català està al final de la Vall Ferrera i de la Ribera de Sotllo. La carena fixa la frontera entre Catalunya i l’Occitània (concretament el departament de l’Ariege)

La Pica, avui es reconeix la Pica d Estats com la Pica, malgrat que a Catalunya existeixen moltes altes piques; la Pica del Canigó (2785 m), Pica del Carlit (2921 m), Pica Roja (2903 m), Pica dels Estanys (2955m)

Per tot excursionista la Pica és una ascensió obligada, és exigent per llarga i en segons quines èpoques de l’any pels rigors del temps (neu, gel, pluja, vent, fred i, també el calor. Hi podem trobar dos pics que l’acompanyen , també majestuosos, el Verdaguer (3129 m) i el Montcalm ( 3079,3 m). Una ascensió i un petit esforç suplementari : tres pics de mes de 3000 metres. Els tres en un puny !
Hi ha vàries vies d’escalada que no presenten massa dificultat tècnica.

Les rutes per fer la són variades i múltiples, la més caminada, molt bonica, llarga i dura, com totes les altres opcions de pujada , es la que surt d Àreu, en cotxe fins a la Molinassa, quan no hi ha neu o la carretera està intransitable. Aquesta ruta té una durada de mes de 9 hores . Faríem un desnivell de 2003 metres i un recorregut de més de 20 km.
Si la feu passareu per indrets preciosos, majestuosos, els estanys de Sotllo i el d’Estats.

Estany de Sotllo – Foto: Enric Llonch

Si la pujada la volem fer en dos dies, podem fer nit al refugi de la Vall Ferrera, amb guarda durant l’estiu i amb un espai sense guarda obert tot l’any. El refugi queda molt a prop d’on haurem deixat el cotxe (la Molinassa), així que el recorregut a fer fins al cim, varia molt poc de fer lo des del cotxe i haver dormit a Àreu (hotel- camping) o de dormir al refugi.

També podem i, respectant els horaris acampar amb tenda, permesa de 20h a 8h, fer acampada a un dels llacs o a prop d’ells. També es pot fer vivac, atenció a l’hivern , les temperatures poden baixar molt quan cau el sol, sempre podem fer un iglú (funciona). A l estiu un vivac pot ser meravellós.
Des de l’últim llac fins al port de Sotllo, algú l anomena Coll de Sotllo, tenim una dura i llarga pujada que a l estiu encara hi podem trobar neu, a l’hivern tot és blanc . La congesta de l’estiu no ens complicarà la marxa. A l hivern grampons i atenció.

Des del port / coll de Sotllo, tenim dues opcions per assolir el cim; Una baixar cap a Occitània i anar a buscar el camí que puja de l’Estany de Pinet, si feu aquesta ruta dones molta volta i sovint també a l’estiu hi trobarem neu, una bona congesta, la neu estarà dura, es cara nord, pot ser perillosa la travessa, atenció !!!!
També pots fer tota la volta per evitar la congesta, el camí és evident i clar.
L’altre opció que tenim des del Coll de Sotllo (a mi m agrada més aquest nom), és la de grimpar fins a la cresta i assolir el cim de la Pica. Molta atenció a la grimpada, la Roca és vella, la roca es desfà i es despenja.

També podem i, respectant els horaris acampar amb tenda, permesa de 20h a 8h, fer acampada a un dels llacs o a prop d’ells. També es pot fer vivac, atenció a l’hivern , les temperatures poden baixar molt quan cau el sol, sempre podem fer un iglú (funciona). A l estiu un vivac pot ser meravellós.
Des de l’últim llac fins al port de Sotllo, algú l anomena Coll de Sotllo, tenim una dura i llarga pujada que a l estiu encara hi podem trobar neu, a l’hivern tot és blanc . La congesta de l’estiu no ens complicarà la marxa. A l hivern grampons i atenció.

Des del port / coll de Sotllo, tenim dues opcions per assolir el cim; Una baixar cap a Occitània i anar a buscar el camí que puja de l’Estany de Pinet, si feu aquesta ruta dones molta volta i sovint també a l’estiu hi trobarem neu, una bona congesta, la neu estarà dura, es cara nord, pot ser perillosa la travessa, atenció !!!!
També pots fer tota la volta per evitar la congesta, el camí és evident i clar.

L’altre opció que tenim des del Coll de Sotllo (a mi m agrada més aquest nom), és la de grimpar fins a la cresta i assolir el cim de la Pica. Molta atenció a la grimpada, la Roca és vella, la roca es desfà i es despenja.

Ruta de la Pica d’Estats – vista general

Sigues el primer a escriure un comentari.

Deixa una resposta