La Pica d’Estats, s’ha perdut per sempre? (1a part)

La Flama del Canigó, símbol d’unió dels Països Catalans, és una tradició documentada amb segles d’antiguitat. Consisteix en encendre la Flama al cim del Canigó i, des d’allà, fer-la circular per tot el País per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

El foc i la Flama representen molts sentiments i símbols. Celebrem l’arribada del solstici d’estiu, moment màgic amb el dia més llarg i la nit més curta de l’any, donem gràcies per la fertilitat de la terra i les collites que ens dóna; és la festa en honor del Sol. El foc i la Flama simbolitzen l’afany de ser i de viure.

La Flama del Canigó és això: és l’afany de ser i de viure com a catalans. Representa, també, la unió dels pobles de parla catalana a banda i banda dels Pirineus que van ser separats políticament amb el Tractat dels Pirineus (7/11/1659).

Com a record d’aquesta unió, cada any per Sant Joan s’encenen les fogueres de gairebé tot Catalunya i de gran part dels Països Catalans amb el foc que crema al cim del Canigó. També una torxa d aquest foc nou es retorna al Castellet de Perpinyà, on es guarda durant tot l’any. Dies abans de l’acte d encendre el foc al cim del Canigó, gent de tots els països catalans hi puja i deixa feixes de fusta de la seva petita terra per encendre el foc sagrat la vesprada del 23 de juny.

Es pretén demostrar que, entre els catalans, visquin on visquin, no hi ha fronteres. Tots som catalans i volem viure com a catalans, i el foc ho simbolitza perfectament. La Flama del Canigó és una de les poques tradicions vives que reconeix la unitat del País, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

L’encesa de les fogueres va acompanyada per la lectura d’un missatge que a tots els Països Catalans és el mateix. Es tracta de sumar valors als ja existents, de buscar una visió diferent de la que s’ha tingut tota la vida, que pugui interessar als joves, a les noves generacions, i que mostri els trets més característics del nostre País i de la nostra manera de ser, posant la unitat del nostre poble per damunt de tot.

I us preguntareu perquè, en tot aquest escrit, no s’ha dit res de la nostra Pica. Anem a pams: cal emmarcar-ho i contextualitzar-ho bé. Ja hi arribarem, lentament, com si pugéssim la Pica. La Pica segueix sent un dels nostres referents. La Pica d’Estats, a Àreu, la Vall Ferrera, el Pallars Sobirà.

Fotos: Joana Martínez Carbó

Fonts: https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/nit-de-sant-joan https://www.descobrir.cat/ca/agenda/aplec-del-canigo-155648.php

VilaWeb 18/92010

Òmnium cultural . Congrés internacional de focs de Sant Joan

http://www.festes.org (mediateca)

Jan grau ( aportacions d Isabel Soler, Jaume Planas, Joaquim auladell) ponència 2n congrés de cultura tradicional i popular catalana BCN 1995

Hotel Vall Ferrera: http://www.hotelvallferrera.com