Les Creus de la Pica (1ª part)

Per el

El que hi hagi creus, sants, verges, pessebres, banderetes tibetanes …i/o d’altres monuments i/o símbols , al punt més alt de moltes muntanyes és un tema contravertit i, polèmic.
S’ha escrit força sobre el NO i ben poc sobre el SI. Hi ha raons pels dos costats, però, avui com deia aquell: “avui, no toca”.
Al cim de la Pica, de la Pica d Estats, 3143 m. Situat a la Vall Ferrera , Àreu, Pallars Sobirà i, que és el cim més alt de Catalunya cal explicar que hi ha hagut tres creus.
Poca gent en sap la història.
Intentarem recollir-la.
La primera creu va ser entronitzada per un grup d’excursionistes, escoltes, minyons de muntanya (Agrupament del Casal de la Verge de Momtserrat) que estimàven el País i varen voler homenatjar la Pica, com al cim més alt de Catalunya. L’equip el guiava Mossèn Antoni Batlle, ell la va fe fer pel ferrer d’Àreu , una creu de ferro que vàren col·locar el 20/7/1936. El ferrer era en Josep Ribes i Casimiro (1900-1990).
Varen fer l’expedició tot ignorant que havia començat la guerra civil feia 2 dies.
Podríem dir: vaja quin dia per fer la Pica i col·locar-hi la primera creu! Presagi de tot el que vindria, de totes les atrocitats, d’ambdós bàndols i després, la dictadura durant quatre dècades.

Primera creu de la Pica d’Estats – 1936 – Foto de Joana Martínez Carbó


Aquesta creu cap a l’any 80, a principis de la dècada va desaparèixer momentàniament.
Algunes annecdotes pel que fa a la pujada d’aquesta primera creu, més que pujada va ser una expedició.
Mossèn Batlle no va assolir el cim.
Els expedicionaris pretenien celebrar l’eucaristia al cim un cop col·locada la creu. Com molts sabreu el precepte religiós ressava que si es volia combregar a l’eucaristia, no podies menjar res hores abans de la celebració eucarística, aquest fet va fer que Mossen Batlle i alguns altres membres de l’expedició defalliren i no assoliren el cim. Els van fallar les forces per manca d aliment.
En aquells temps, fa 84 anys, es pujava a peu des d’Àreu, ara encara hi ha gent, poca, que ho fa així, encara que són els menys, estàs mes obligat si és a l’hivern, amb la neu no pots pujar amb el cotxe fins a la Molinassa. Així doncs l’excursió s’allarga uns 12 km més.
La carretera com està ara, de terra, des del poble d’Àreu (Pallars sobirà) fins a la Farga la va fer la gent del poble per acostar se a les pastures, als parts i poder accedir amb el bestiar cap a la zona de la Rebuira en direcció Baborte, des del poble fins a la Farga el desnivell és poc, la carretera segueix el riu, es apartir de la farga q el desnivell es fa fort , amb els carros arribàven fins a la farga. La construeixen entre el 1940/41, després de la guerra civil i que també és el moment en que a tot el Pirineu es fan grans obres d’infraestructura per aprofitar l’aigua per fer-ne electricitat.

Font dedicada a Mossèn Batlle – Foto de Joana Martínez Carbó


El tros de carretera, tal com està avui i, ja de força pendent fins a la Selva (la Farga/ la Selva) es fa entre l’any 1965 i el 1967 i, l’últim tram, fins a la Molinassa l’any 1976/1977.
El refugi de la Vall Ferrera, és a 20′ de passejada des del pàrquing de la Molinassa, es fa l’any 1935 i es modernitza l’any 2010.
Deunido!
Així doncs, es feia una acampada al Pla de Boet, una mica més amunt de l’actual pàrquing de la Molinassa, hi ha uns prats magnífics.
Pujàven amb mulos des d’Àreu, carregats de menjar, tendes de lona pesades – fredes, pals de ferro, olles, plats , estris de cuina, paelles, abric, …..
Una expedició.

Homenatge a Mossèn Batlle al Pla de Boet – Foto de Joana Martínez Carbó


Ja de tornada del cim, amb la creu ben plantada, i l’eucaristia feta, es vàrem reunir amb en Mossèn i es celebra la fita. En aquest moment, gent amiga havia pujat al campament per avisar los de que la guerra feia dos dies que havia esclatat i sobretot avisar los de que molts pobles de Catalunya estàvem bloquejats o com a mínim controlats per comitès revolucionaris que controlaven el pas de la gent. Aquests comitès, entre d altres, tenien predilecció per la gent d’església, que eren automàticament aturats.
Així fou com Mossèn Batlle, que volia tornar a Barcelona, fos com fos, va ser convençut de que s’amagues un temps i, va fer-ho a Àreu, el ferrer li va oferir la seva pallissa, just a sobre de la ferreria.
Avui es poden visitar els dos espais, no ha passat el temps. Molts considerem que aquest acte de generositat i valentia va salvar la vida de Mossèn Antoni Batlle.

La muntanya de la Pica d’Estats – Foto de Joana Martínez Carbó

Sigues el primer a escriure un comentari.

Deixa una resposta